Bolet o no bolet, that is the question...

Tot i que la cosa no pinta gaire fina, dissabte farem una sortida familiar a caçar bolets pel Ripollès.

Si més no, farem un bon esmorzar amb coca, xocolata i fuet (sí, sí, es poden  combinar totes tres coses, encara que sembli impossible), passejarem pel bosc i, en acabat, farem un bon dinar! Ale!

Grrrrr!

Vaaaale, ja ho he pillat! La informàtica no m'estima. Torno a estar sense el meu ordinador perquè m'ha tornat a petar el cable d'alimentació, i ja en van 3!!! Finalment he claudicat i he encarregat un recanvi original Hp, a veure si acabem d'una vegada per totes amb la conyeta del cable. Encara sort que puc fer servir el Mac del Davide amb un apanyet que m'hi ha fet.

En fin, Serafín... ara he d'esperar que em truquin per dir-me que ja tenen el cablet de marres. Paciència.

Un cop mig resolt l'afer cable, l'altra cosa que em procupa és... què m'he d'endur a Estocolm? Una media y un calcetín? A sota els pantalons, vull dir, clar. A veure, corresponsal Pupadance a Suècia, penja'ns aquí uns consells per fer la maleta. :)

Cap de setmana mogudet!

Ep nens i nenes que viviu a Barcelona i no teniu ICE BAR!

Després d'un cap de setmana intens fent de guia turística, vam rematar la jugada a l'ABSOLUT ICE BAR. Aquí ens teniu a mi i la Laura, en una foto feta per l'altre espanyol que ens acompanyava, el germà de l'amiga del meu company de pis (sort, perquè amb tant de guant i abric especial, era una mica difícil d'agafar la beguda i fer fotos). Aquest ha estat el cap de setmana de les visites des d'Espanya i estic esgotada, però contenta.

Ara vaig a fer nones, però ja us informaré de més detalls del finde demà... Com diria David el Gnomo: Sleep Saitz! (mai no he sabut ben bé què deia aquest home...)

"Huesos"!

"Huesos, huesos, huesos tienes tú!
Huesos, huesos en gran cantidad.
Parece mentira, pero esa es la verdad!
Tienes huesos, huesos, qué barbaridaaad!"

Com he recordat aquests dies la cançó que cantava el comte Dràcula del Barrio Sésamo mentre comptava els ossos del cos mig embogit.
Dilluns vaig començar el curs de quiromassatge i, tot i que estic molt contenta, estic una mica acollonida amb el tema d'aprendre'm de memòria els noms de tots els ossets, els músculs.... amb la meva memòria prodigiosa!! Però, vaja, espero que me n'aniré sortint.
La classe de pràctica ja és una altra cosa. Dimecres va ser el primer dia i, un cop superada la vergonyeta general dels primers moments, va ser divertit. A més el profe, a part de ser molt "zen" ell, és força catxondo i ens va fer riure un munt.
Jo, per descomptat, hi posaré tota la meva bona voluntat i tota la meva il·lusió (sense il·lusió jo no funciono, vaja), i espero que d'aquí a unes quantes classes podré posar un "su turno" a casa per anar atenent a totes les amigues, els amics i els parents que ja s'han ofert a fer-me de conillet d'índies per practicar.
"Meeeec", "El vint-i-tres! Què et poso, maca, un d'esquena relaxant?" :)

¡A Dios pongo por testigo que jamás abandonaré las PUPADANCE!

Marta, no t'abandono. Seguiré escrivint al bloc, ho prometo. Aquí et deixo la frase mítica de la Vivian Leigh:

"A Dios pongo por testigo que no podrán derribarme. Sobreviviré, y cuando todo haya pasado, nunca volveré a pasar hambre, ni yo ni ninguno de los míos. Aunque tenga que mentir, robar, mendigar o matar, ¡a Dios pongo por testigo que jamás abandonaré las PUPADANCE!"



I per acabar la sessió cinèfila...





Humphrey Bogart: "Si ese avión deja el suelo y tú no estás en él, te arrepentirás. Quizá no hoy, quizá no mañana, pero pronto y por el resto de tu vida."
Ingrid Bergman: "¿Pero qué pasará con nosotros?"
Humphrey Bogart: "Siempre nos quedará PUPADANCE".

I can't help falling in love with IKEA!

Ho volia escriure en suec, però crec que no ho faria gaire bé (diccionari a la mà, of course).
Ahir vaig anar finalment a l'IKEA, ja que el meu malestar pre-reglil és simplement això: un malestar pre-reglil. Si la humanitat, en general, i les dones, en particular, s'haguessin d'aturar un cop al més (com a mínim, però les dones no estem totes sincronitzades), el món s'aturaria en sec. Hi hauria un daltabaix tan fort que la humanitat, en general, i els homes, en particular, no ho podrien resistir i tot aniria a fer punyetes. Per sort, el guaranà, la cafeïna, la teïna i altres derivats, tots de la família dels "excitants-legalment-acceptats", ajuden a tirar endavant el món, en general, i la humanitat, en particular.
M'estic desviant de la temàtica que ens ocupa avui: IKEA EXPERIENCE. A les 9:40 ja hi era i em vaig permetre el luxe de menjar-me un pastisset de poma amb crema de vainilla i un English Breakfast tea amb llet, a la cafeteria de l'IKEA (l'obren a les 9:30, pels "ikea-yonquis" com jo, que no podem esperar a que obrin la tenda a les 10:00). No cal dir que el pastisset estava boníssim i que el te no era digne de compartir taula amb aquell pastisset.
Com tots els bons "atletes", vam esperar a la línia de sortida (i dic vam i no vaig, perquè no sóc l'única persona qui no té res millor a fer un dissabte al matí i fa cua per entrar a l'IKEA) a que els treballadors de l'ikea ens donessin pas al meravellós i encisant món IKEA, un exemple de la societat consumista en la que vivim.
Vaig poder comprar el nòrdic de matrimoni, la funda nòrdica corresponent, 4 xuminades per la cuina i per l'habitació i un regalet per la filla de la meva amiga que es casa en 15 dies.
Ara reflexiono i crec que ja sóc una mica més sueca (una mica rossa, amant de tots els productes IKEA), però no sóc sueca del tot, perquè aquí la gent no és gens extrovertida i ja sabeu que jo parlo amb les pedres, si és necessari!

Friqui Power!

Vale, som totes unes friquis. De fet, crec que ho tenim totes força assumit, oi? Jo fins i tot n'estic orgullosa, de ser una friqui, amiga de friquis i nòvia de friqui.

M'entusiasma l'últim invent del Davide: apuntar-se a lliçons d'esgrima antiga. Com mola!
Vaig assistir a la primera lliçó i vaig flipar perquè no em pensava pas que fos tan txunguet. A més, també hi havia genteta força friqueta: la majoria tenien pinta de heaviets flipats de Tolkien (tipus Davide), però el que em va agradar més va ser un paio que anava en plan Alatriste, amb perilleta, bigotets i mocador al cap inclosos. Genial.

No res, que, com diu sempre la Mònica, cada loco con su tema: nosaltres amb els nostres shimis i ells amb les seves espasetes. :)

Ese peacho de coreoooooo...

Nenes, la coreo sembla que serà súper xula!
Al principi comencem bastant divines amb el vel i uns moviments senzills, però elegants. Després farem uns passo que hem assajat sense lligar-los de moment amb la coreo, però que són tipus "xinito" de puntetes, fent cops amb la panxa primer i fent xinito lateral després. A veure si m'explico, que no ho tinc tan clar...
Una setmana fem 30 minuts d'escalfament-estiraments i una hora de coreo i la setmana següent fem 30 minuts d'estiraments, 30 minuts de técnica i 30 de coreo. M'ho passo bé i les companyes són molt maques. La setmana vinent ens intercanviarem musiqueta (jo tinc Raï, Amr Diab, Najwa Karam, etc, modernilla vamos) i elles potser em passen coses més clàssiques. La setmana vinent us passaré la música de la coreo, quan m'hagi fet una còpia del CD que ha fet la "profa". Fa com al Bailongu i cobra 150 corones sueques (uns 16 leros). Com que els passaré música, les compis me'l deixen que el copi gratis, sense donar-los meitat del CD. Bon rotllo, oi?
Bé, de moment és tot respecte a la dansa.
Pel que fa al pis... El monstre de la llet em va agafar dos ous ahir al vespre (ho he descobert aquest matí). Estava per agafar-li els seus i ... No ens posem violentes que no porta enlloc.
A sobre, ara som tres, perquè una amiga seva, valenciana i que treballa al Cervantes, no ha trobat pis i ha marxat del lloc on podia estar temporalment. Dorm al costat de la cuina, en aquella mena d'habitació que no té porta que la separi de la cuina i és una merda quan em llevo a les 6 i vull fer-me l'esmorzar. ARG!
Jo crec que passo fred al vespre, perqué em llevo tota contracturada (tinc una mica de tortículis des de que vaig arribar). Aquest finde em compraré un nòrdic d'orferta a l'IKEA. Així quan vingueu el podeu fer servir vosaltres (i no cal que porteu sac, que era l'alternativa si no tenia roba de llit per vosaltres).
No m'enrotllo més, un petó ben fort!