"Huesos, huesos, huesos tienes tú!Huesos, huesos en gran cantidad.
Parece mentira, pero esa es la verdad!
Tienes huesos, huesos, qué barbaridaaad!"
Com he recordat aquests dies la cançó que cantava el comte Dràcula del Barrio Sésamo mentre comptava els ossos del cos mig embogit.
Dilluns vaig començar el curs de quiromassatge i, tot i que estic molt contenta, estic una mica acollonida amb el tema d'aprendre'm de memòria els noms de tots els ossets, els músculs.... amb la meva memòria prodigiosa!! Però, vaja, espero que me n'aniré sortint.
La classe de pràctica ja és una altra cosa. Dimecres va ser el primer dia i, un cop superada la vergonyeta general dels primers moments, va ser divertit. A més el profe, a part de ser molt "zen" ell, és força catxondo i ens va fer riure un munt.
Jo, per descomptat, hi posaré tota la meva bona voluntat i tota la meva il·lusió (sense il·lusió jo no funciono, vaja), i espero que d'aquí a unes quantes classes podré posar un "su turno" a casa per anar atenent a totes les amigues, els amics i els parents que ja s'han ofert a fer-me de conillet d'índies per practicar.
"Meeeec", "El vint-i-tres! Què et poso, maca, un d'esquena relaxant?" :)

4 comentaris:
Amb tu ja no serem mai més pupadancers!
Bueno, bueno..., jo no diria tant, eh? :))
SE HARÁ LO QUE SE PUEDA...OI?
I tant! :)
Publica un comentari a l'entrada