Ho volia escriure en suec, però crec que no ho faria gaire bé (diccionari a la mà, of course).
Ahir vaig anar finalment a l'IKEA, ja que el meu malestar pre-reglil és simplement això: un malestar pre-reglil. Si la humanitat, en general, i les dones, en particular, s'haguessin d'aturar un cop al més (com a mínim, però les dones no estem totes sincronitzades), el món s'aturaria en sec. Hi hauria un daltabaix tan fort que la humanitat, en general, i els homes, en particular, no ho podrien resistir i tot aniria a fer punyetes. Per sort, el guaranà, la cafeïna, la teïna i altres derivats, tots de la família dels "excitants-legalment-acceptats", ajuden a tirar endavant el món, en general, i la humanitat, en particular.
M'estic desviant de la temàtica que ens ocupa avui: IKEA EXPERIENCE. A les 9:40 ja hi era i em vaig permetre el luxe de menjar-me un pastisset de poma amb crema de vainilla i un English Breakfast tea amb llet, a la cafeteria de l'IKEA (l'obren a les 9:30, pels "ikea-yonquis" com jo, que no podem esperar a que obrin la tenda a les 10:00). No cal dir que el pastisset estava boníssim i que el te no era digne de compartir taula amb aquell pastisset.
Com tots els bons "atletes", vam esperar a la línia de sortida (i dic vam i no vaig, perquè no sóc l'única persona qui no té res millor a fer un dissabte al matí i fa cua per entrar a l'IKEA) a que els treballadors de l'ikea ens donessin pas al meravellós i encisant món IKEA, un exemple de la societat consumista en la que vivim.
Vaig poder comprar el nòrdic de matrimoni, la funda nòrdica corresponent, 4 xuminades per la cuina i per l'habitació i un regalet per la filla de la meva amiga que es casa en 15 dies.
Ara reflexiono i crec que ja sóc una mica més sueca (una mica rossa, amant de tots els productes IKEA), però no sóc sueca del tot, perquè aquí la gent no és gens extrovertida i ja sabeu que jo parlo amb les pedres, si és necessari!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
:))
Nena, quanta raó tens! De fet, crec que estaria molt bé parar-ho tot un cop al mes (la ciència avança que és una barbaritat i deu ser la mar de fàcil que ens sincronitzem totes). Què coi! Les dones parades i a cuidar-nos. I la resta de la humanitat, que s'espavilli com pugui, tu!
I, tranqui, no ets l'única ionqui de l'Ikea que hi va a esmorzar. Mon germà ,sense anar més lluny, també ho ha fet alguna vegada.
Saber això del teu germà em tranquil·litza... Ja no estic sola, n'hi ha més com jo... ;)
Hi ha unes galetes d'avena a Ikea que són boníssimes. Nosaltres en compràvem unes caixes que ens duraven poquíssim, pq com que les galetes eren tan finetes, entraven soles...
Per cert, mossueles, començo el compte enrere per pirar. Jarl, jarl, jarl. Estem pensant de fer un blog per comunicar-vos amb tothom. Si ens decidim, ja us enviaré l'adreça.
Sí, sí, feu un bloc!! No costa gens. Jo segur que us hi escric! :)
LA MÒNICA ENS ABANDONA! Què t'hem fet Mònica, ja no ens estimes... SNIFFF!
M'abandoneu tooootes!! Buàaaaaa... Sílvia, tu resisteix, eh??
Publica un comentari a l'entrada